Vents catabàtics i anabàtics
1La lliçó en paraules senzilles
L'aire fred llisca avall pels vessants, sovint de nit: és un vent catabàtic. L'aire calent puja amunt pels vessants assolellats de dia: és un vent anabàtic.
Vents catabàtics
En una nit serena, el terreny elevat es refreda de pressa. L'aire que hi està en contacte es refreda, es fa més dens i llisca avall per la gravetat, com l'aigua. És un vent catabàtic. S'acumula a les valls i surt per les desembocadures cap al mar.
Quina força tenen
El drenatge nocturn habitual sol ser feble o moderat i més fort ben entrada la nit o prop de l'alba. Sobre neu o glaceres, l'aire fred també pot baixar de dia. Les valls de fort pendent poden concentrar el flux. Les sortides d'aire més intenses poden assolir força de temporal i arribar ben lluny mar endins; no hi ha cap distància fixa de seguretat.
Vents anabàtics
De dia, els vessants assolellats escalfen l'aire que tenen al damunt. L'aire puja amunt pel vessant com a vent anabàtic. La seva força depèn de l'escalfament i del relleu, i sovint s'uneix a la brisa marina.
Vents de caiguda
Quan una gran massa d'aire fred s'acumula darrere d'una serralada i la desborda, pot caure cap a la costa com un vent de caiguda violent i ratxejat. El bora de l'Adriàtic n'és l'exemple més conegut a Europa; la lliçó Vents amb nom propi el descriu.
A l'ancoratge
Observa el terreny que envolta l'ancoratge. Una vall o un congost que desemboca a la badia hi pot enviar una ratxa freda i forta de nit, encara que la previsió doni calma. Tria un ancoratge lluny de la desembocadura de la vall, amb un fons on l'àncora pugui agafar i espai perquè el vaixell pugui bornejar, és a dir, girar al voltant de l'àncora. Activa una alarma de fondeig.
2Dades clau
- Catabàtic
- Aire fred que baixa pels vessants, sobretot de nit
- Anabàtic
- Aire calent que puja pels vessants de dia
- Catabàtics més forts
- Des de neu, glaceres i valls de fort pendent; poden arribar a força de temporal
- On
- Sovint concentrats a les desembocadures de les valls; abast mar endins variable
3Punts clau
- 1
Catabàtic: aire fred i dens que llisca avall, sovint de nit.
- 2
Anabàtic: aire calent que puja pels vessants assolellats de dia.
- 3
Els vents catabàtics surten per les desembocadures de les valls i poden ser sobtats i forts.
- 4
Un vent de caiguda, com el bora, és aire fred que desborda les muntanyes.
- 5
Evita fondejar davant de la desembocadura d'una vall en nits serenes.
4Errors freqüents
Error: Una previsió de calma vol dir una nit tranquil·la a qualsevol ancoratge.
Correcte: Un vent catabàtic pot baixar per una vall de nit encara que el vent de gradient sigui feble.
Error: Els vents anabàtics són els vents nocturns forts que baixen de les muntanyes.
Correcte: Els vents anabàtics pugen pels vessants assolellats quan s'escalfa l'aire. Els catabàtics baixen quan l'aire es refreda, sovint de nit.
5Cas pràctic i claus d'examen
A començament de primavera fondeges en una entrada de fiord de tipus noruec, sota muntanyes nevades. La previsió és de vent feble i variable, amb cel serè. Una vall de fort pendent desemboca just a sobrevent del teu punt, d'on ve el vent. Què has de tenir en compte?
Veure la resposta
El cel serè i la neu fan probable un fort refredament nocturn. L'aire fred baixarà per la vall i pot sortir sobre l'ancoratge com un vent catabàtic fort i ratxejat, potser cap a l'alba. Allunya't de la desembocadura, deixa anar prou cadena o cap d'àncora per a la fondària i el vent previstos, amb un fons de bona tenidura, i activa una alarma de fondeig.
Claus d'examen
- Catabàtic: aire fred i dens que baixa pels vessants, sobretot de nit; més fort sobre neu i valls de fort pendent.
- Anabàtic: aire calent que puja pels vessants de dia; la força depèn de l'escalfament i del relleu.
- Els vents de caiguda, com el bora, són aire fred que desborda les muntanyes cap a la costa.
Acaba aquesta unitat
Quan l'hagis llegida, relaciona els termes i després respon tres preguntes. Encerta-ho tot per acabar la unitat; només obrir la pàgina no compta.
Les meves notes d'aquesta unitat
Cap nota