IALACOLREG
Academy

Explorador de parts del vaixell

Quatre embarcacions en 3D, des d’un bot obert fins a un vaixell de càrrega de 120 m. Gira-les, canvia de capa, separa les peces i mira’n l’interior; després, arrossega els noms sobre les parts per posar-te a prova.

S'està carregant el model 3D…

Com fer-lo servir

  1. 1

    Tria una embarcació i un nivell

    Comença amb el bot al nivell Bàsic i passa després al veler, l’arrossegador i el vaixell de càrrega, i als nivells de detall Patró i Professional.

  2. 2

    Explora les capes

    Activa i desactiva el buc, l’estructura, l’aparell, els llums o els tancs; separa les peces o obre el buc en secció. Toca qualsevol part per saber per a què serveix.

  3. 3

    Posa’t a prova

    Tria «Posa’t a prova» i arrossega cada nom fins al seu marcador numerat, o toca un nom i després el marcador. En acabar veuràs quines parts has de repassar.

Cada part, vaixell per vaixell

Ves a:Comú a tots els vaixellsBot obertVeler de creuerArrossegadorVaixell de càrrega

Comú a tots els vaixells · 17

Buc

Proa
La part davantera de l'embarcació, amb una forma que permet tallar les onades.
Popa
La part posterior de l'embarcació.
Quilla
L'espina dorsal del buc al llarg del fons i per crugia; en un veler, la quilla d'aleta profunda porta llast i redueix l'abatiment.
Sentina
La part més baixa del buc, on el fons es corba cap als costats; a l'interior, l'espai on s'acumula l'aigua que s'esgota amb bombes.

Estructura

Roda
La peça vertical de fusta o acer situada a l’extrem de proa del buc, on s’uneixen els dos costats.

Coberta i accessoris

Àncora
Subjecta el vaixell al fons; la seva cadena o cap (la línia de fondeig) surt per la proa a través d'una guia, un corró de proa o un escobenc.

Maquinària i govern

Hèlix
Accionada pel motor, les pales impulsen l'aigua cap a popa i fan avançar l'embarcació.

Tancs i compartiments

Tancs de combustible
Tancs que emmagatzemen el combustible dels motors.

Dimensions i direccions

Eslora total
La longitud des del punt més a proa fins al més a popa de l’embarcació, incloent-hi el bulb i qualsevol accessori. Els ports esportius cobren segons aquesta mesura.
Mànega
L'amplada màxima de l'embarcació.
Calat
La profunditat des de la línia de flotació fins al punt més baix del buc o de la quilla: la fondària d'aigua que necessita l'embarcació.
Francbord
L'altura des de la línia de flotació fins a la vora de la coberta o la regala; més francbord ajuda a evitar l'entrada d'onades.
Línia de flotació
La línia on la superfície de l’aigua es troba amb el buc quan l’embarcació flota. El calat es mesura per sota i el francbord per sobre.
Babord
El costat esquerre de l’embarcació mirant cap a proa. El seu llum de costat és vermell.
Estribord
El costat dret de l’embarcació mirant cap a proa. El seu llum de costat és verd.
Línia de crugia
La línia imaginària de proa a popa pel centre de l’embarcació que separa babord d’estribord.
Mig del vaixell
La zona central de l’embarcació, a mig camí entre proa i popa. «Timó a la via» vol dir que el timó està recte.

Bot obert · 22

Buc

Mirall de popa
La superfície plana que tanca la popa; a les embarcacions petites s'hi fixa el motor forabord.
Obra morta
Els costats del buc entre la línia de flotació i la coberta.

Estructura

Sobrequilla
Una peça robusta de fusta fixada damunt la quilla, dins del bot, que en reforça l’espina dorsal i subjecta les quadernes.
Quadernes
Les costelles del buc: peces corbes que van de la quilla a la coberta i mantenen la forma del folre.
Bucarda
La peça triangular interior de proa que uneix la roda amb les dues regales.

Coberta i accessoris

Regala
La vora superior reforçada del costat d'una embarcació.
Bancada
Un seient transversal d'una embarcació petita que també reforça el buc.
Escàlems de forquilla
Peces en forma d'U a la regala que subjecten els rems mentre es rema.
Rems
Pals de fusta o metall amb una pala plana per remar; porta’ls sempre per si falla el motor.
Cornamuses
Peces de dos braços que permeten fer ferm un cap ràpidament.
Argolla de proa
Una anella resistent a la part baixa de la roda per remolcar el bot, pujar-lo al remolc amb un gigre o fermar la boça.
Boça
El cap de proa d'una embarcació petita, utilitzat per amarrar-la o remolcar-la.
Defenses
Proteccions que es pengen pel costat per evitar danys al buc quan és al costat d’un moll o d’una altra embarcació.
Buidador
Un recipient per treure l’aigua que entra en un bot obert.
Tap de desguàs
El tap situat a baix del mirall de popa que permet buidar l’aigua a terra. Comprova que estigui posat abans de varar el bot a l’aigua.

Llums, marques i senyals acústics

Llum blanc tot horitzó
Una embarcació de menys de 7 m amb una velocitat màxima de 7 nusos o menys pot mostrar aquest únic llum en lloc del conjunt complet; una embarcació de rems pot mostrar una llanterna en lloc seu.

Maquinària i govern

Motor forabord
Un motor autònom fixat al mirall de popa que governa en girar tot el conjunt.
Mordasses de fixació
Els cargols de pressió que subjecten el forabord al mirall de popa; comprova’ls juntament amb el cap de seguretat abans d’engegar.
Cordó d’aturada
Un cordó que uneix la cama o l’armilla salvavides de qui governa amb l’interruptor d’aturada del motor: si cau a l’aigua, el motor s’atura.
Conducte de combustible i pera d’encebament
La mànega que va del dipòsit al forabord; prem la pera perquè arribi combustible al motor abans d’engegar.
Arjau
La palanca utilitzada per governar; en un forabord fa girar el motor.

Tancs i compartiments

Cambres de flotabilitat
Compartiments d'aire estancs que mantenen l'embarcació a flotació fins i tot quan és plena d'aigua.

Veler de creuer · 73

Buc

Mirall de popa
La superfície plana que tanca la popa; a les embarcacions petites s'hi fixa el motor forabord.
Obra morta
Els costats del buc entre la línia de flotació i la coberta.

Estructura

Varengues
Planxes altes que travessen el fons a cada quaderna i uneixen els dos costats amb la quilla. No són el terra que trepitges.
Perns de quilla
Els perns robustos que fixen la quilla de llast al buc; es revisen després de qualsevol embarrancada.
Baos
Bigues transversals sota la coberta que la sostenen i uneixen els costats. Tenen una lleugera curvatura, la brusca, per evacuar l’aigua.
Mampares estanques
Parets transversals que divideixen el buc en compartiments perquè la inundació d'un no enfonsi el vaixell.

Coberta i accessoris

Coberta
La superfície horitzontal que tanca el buc per dalt i per on camina la tripulació.
Banyera
La zona oberta i rebaixada de popa des d'on la tripulació governa i treballa amb les escotes.
Capota antiruixims
La coberta plegable de lona sobre la part davantera de la banyera que protegeix la tripulació dels ruixims i del vent.
Falca
Un ressalt baix al cantell de coberta que impedeix que els peus i el material rellisquin a l’aigua; s’hi poden enganxar bossells.
Candelers
Els pals verticals del cantell de coberta que sostenen els guardamans.
Guardamans
Els cables estesos entre el púlpit, els candelers i el balcó de popa que eviten que la tripulació caigui a l’aigua.
Púlpit
La barana metàl·lica resistent de proa, on comencen els guardamans i sovint es munten els llums de costat.
Balcó de popa
La barana de popa; sovint porta el cèrcol salvavides i el llum d’abast.
Winches
Tambors accionats amb una maneta que multipliquen la força de tracció sobre escotes i drisses.
Carro d’escota de major
Un carril transversal per on llisca el bossell inferior de l’escota de major per obrir o tancar la botavara.
Cornamuses
Peces de dos braços que permeten fer ferm un cap ràpidament.
Defenses
Proteccions que es pengen pel costat per evitar danys al buc quan és al costat d’un moll o d’una altra embarcació.
Amarres
Els caps que mantenen l’embarcació atracada: llargs de proa i popa i esprings.
Escotilla
Una obertura a la coberta amb tapa estanca, destinada a l'accés, la il·luminació o la càrrega.
Tambutxo
L'entrada i els graons que comuniquen la banyera amb l'interior de la cabina.
Pou d’àncores
El compartiment amb tapa de la coberta de proa on s’estiba la cadena o el cap de l’àncora.
Roldana de proa
Una roldana al cap de la roda per on surt i es recull la cadena o el cap de l’àncora.

Superestructura

Ruf
La part elevada del sostre de la cabina que permet estar dret a l'interior.

Arboradura i eixàrcia

Pal
Un pal vertical: en un veler sosté les veles; en una embarcació de motor porta els llums de navegació, les antenes i el radar.
Botavara
La perxa horitzontal situada al llarg del pujament de la vela major.
Pinçó de botavara
L’articulació que uneix la botavara amb el pal i li permet girar i inclinar-se.
Estai de proa
El cable que va del cap del pal a proa, el subjecta cap endavant i sosté el floc.
Enrotllador de floc
El tambor al peu de l’estai de proa que enrotlla el floc al voltant de l’estai per reduir-lo o recollir-lo.
Estai de popa
El cable que va del cap del pal a popa i el subjecta cap enrere.
Obencs
Els cables de cada banda que mantenen el pal vertical.
Creuetes
Peces curtes del pal que separen els obencs per millorar-ne l'angle de treball.
Cadenots
Plaques metàl·liques resistents cargolades al buc on es fixen els obencs.
Drisses
Els caps que serveixen per hissar les veles pel pal i arriar-les.
Amantell
El cap que va del topall del pal a l’extrem de la botavara i la sosté quan s’arria la vela.
Escota de major
El cap i els bossells que regulen l’angle de la botavara i la vela major respecte del vent.
Escotes de floc
Els dos caps que van del puny d’escota del floc als gigres; el de sotavent serveix per caçar el floc.
Tibant de pujament
El cap que tiba el puny d’escota de la major cap a l’extrem de la botavara per aplanar la vela.
Contra de botavara
L’aparell o puntal que va del peu del pal a la botavara i impedeix que s’aixequi.

Veles

Major
La vela situada a popa del pal, sobre la botavara.
Floc
La vela de proa que s'enverga a l'estai de proa, per davant del pal.
Puny de drissa
L’angle superior d’una vela, on es fixa la drissa.
Puny d’amura
L’angle inferior de proa d’una vela, fixat al costat del pinçó o a la proa.
Puny d’escota
L’angle inferior de popa d’una vela, d’on tiba l’escota o el tesador del pujament.
Gràtil
La vora de proa d’una vela, al llarg del pal o de l’estai de proa.
Baluma
La vora de popa d’una vela, des del puny de drissa fins al puny d’escota.
Pujament
La vora inferior d’una vela, des del puny d’amura fins al puny d’escota.
Sabres
Llistons prims i flexibles dins de fundes de la vela que sostenen la baluma i mantenen la forma de la vela.
Botafions
Les fileres de caps curts o ullets de la major que permeten prendre rissos i reduir la superfície de vela amb vent fort.

Llums, marques i senyals acústics

Llum de tope
Un llum blanc a l’eix longitudinal que il·lumina cap a proa un arc de 225°, mostrat per un vaixell de propulsió mecànica en navegació, inclòs un veler a motor. Els vaixells de 50 m o més en mostren dos, el de popa més alt. Mentre pesca a l’arrossegament, un arrossegador de 50 m o més també en mostra un a popa i per sobre del verd.
Llums de costat
Vermell a babord i verd a estribord, cadascun visible des de proa fins a 22,5° a popa del través del seu costat.
Llum d’abast
Un llum blanc a popa que il·lumina cap enrere un arc de 135°.
Llum tricolor
Sectors vermell, verd i blanc en un sol fanal al cap del pal. Un vaixell de vela de menys de 20 m el pot mostrar en lloc dels llums de costat i d’abast, però mai quan navega a motor.
Llum de fondeig
Un llum blanc tot horitzó mostrat on millor es pugui veure mentre el vaixell està fondejat. Els vaixells de 50 m o més en mostren dos: un a proa i un altre de més baix a popa.
Bola de fondeig
Una bola negra hissada a la part de proa de dia per indicar que el vaixell està fondejat. Tot vaixell de 7 m o més l’ha de mostrar.
Con de navegació a vela i motor
Un con negre amb el vèrtex cap avall, mostrat a proa de dia quan un veler porta les veles hissades i el motor en marxa: es considera aleshores un vaixell de propulsió mecànica.
Xiulet
El dispositiu de senyals acústics. Amb els vaixells a la vista l’un de l’altre, una xiulada curta indica caiguda a estribord, dues a babord i tres que s’està donant enrere.

Equip de navegació i seguretat

Compàs de govern
El compàs magnètic davant del lloc de govern serveix per governar i prendre demores; mantén-ne allunyats els imants i els aparells electrònics.
Antenes
Les antenes de la ràdio VHF, el GPS i l’AIS: l’abast de la VHF depèn de l’altura de l’antena.
Penell
El penell al capdamunt del pal que indica al timoner la direcció del vent aparent.
Reflector de radar
Una estructura metàl·lica hissada en alt perquè una embarcació petita aparegui clarament al radar d’altres vaixells.
Línies de vida
Cintes resistents esteses de proa a popa per la coberta on la tripulació enganxa els caps dels arnesos de seguretat.
Bassa salvavides
Una embarcació inflable de supervivència guardada en un contenidor; s’infla en llançar-la a l’aigua o en alliberar-se amb el dispositiu hidrostàtic.
Cèrcol salvavides
Un cèrcol flotant a punt per llançar-lo a una persona a l’aigua.

Maquinària i govern

Motor principal
El motor dièsel que fa girar l'eix de l'hèlix.
Eix de l'hèlix
Transmet el parell del motor a l'hèlix a través de la botzina.
Timó
La pala situada a popa que fa girar l'embarcació en desviar el flux d'aigua.
Roda del timó
Acciona el timó mitjançant cables o un sistema hidràulic.
Aixetes de fons
Les vàlvules dels passos del buc per a l’aigua de refrigeració, el vàter i els desguassos; tanca-les si falla una mànega.
Bomba de sentina
La bomba que evacua l’aigua de la sentina; un veler en porta una d’elèctrica i una de manual accionada des de la banyera.

Tancs i compartiments

Tanc d'aigua dolça
Emmagatzema aigua per beure i per a la higiene de la tripulació.

Dimensions i direccions

Eslora de flotació
La longitud del buc a la línia de flotació; determina la velocitat màxima d’un buc de desplaçament.
Calat aeri
L’altura des de la línia de flotació fins al punt més alt de l’embarcació: comprova-la abans de passar sota un pont o una línia elèctrica.

Arrossegador · 51

Buc

Quilla de balanç
Una aleta longitudinal fixada al pantoc de cada costat per reduir el balanç.
Folre del costat
Les planxes d'acer que formen els costats del vaixell des del pantoc fins a la coberta.
Marques de calat
Nombres pintats a proa i a popa, a tots dos costats, que permeten llegir quant se submergeix el vaixell.

Estructura

Codast
La peça vertical a l’extrem de popa de la quilla que sosté l’estructura de popa, el nucli de l’hèlix i sovint el timó.
Quadernes
Les costelles del buc: peces corbes que van de la quilla a la coberta i mantenen la forma del folre.
Varengues
Planxes altes que travessen el fons a cada quaderna i uneixen els dos costats amb la quilla. No són el terra que trepitges.
Vagra central
La planxa vertical que recorre el fons de proa a popa per la línia de crugia: l’espina dorsal interior del vaixell d’acer.
Baos
Bigues transversals sota la coberta que la sostenen i uneixen els costats. Tenen una lleugera curvatura, la brusca, per evacuar l’aigua.
Trancanell
La franja de planxes més gruixudes de coberta vora cada costat, unida a la traca de cinta; suporta els esforços de flexió més grans al nivell de coberta.
Cartabons de bao
Planxes triangulars als angles que uneixen cada bao amb la seva quaderna perquè treballin com un sol anell.
Puntals
Columnes verticals que transmeten les càrregues de coberta a l’estructura del fons on els baos necessiten més suport, com als extrems de les escotilles.

Coberta i accessoris

Coberta
La superfície horitzontal que tanca el buc per dalt i per on camina la tripulació.
Amurada
La paret massissa per damunt de la vora de coberta que protegeix la tripulació i evita que les onades arrosseguin objectes al mar.
Escotilla
Una obertura a la coberta amb tapa estanca, destinada a l'accés, la il·luminació o la càrrega.
Bites
Parelles de pilars resistents a coberta on es fan fermes les amarres.
Guiacaps
Guies a la vora de coberta que condueixen les amarres cap al costat sense fregament.
Defenses
Proteccions que es pengen pel costat per evitar danys al buc quan és al costat d’un moll o d’una altra embarcació.
Escovenc
El tub d’acer que guia la cadena des del molinet de coberta fins a l’àncora, travessant el costat.
Gigre de pesca
El potent gigre que lleva els cables d'arrossegament i la xarxa de pesca.
Cables d’arrossegament
Els cables d’acer que remolquen la xarxa i van del gigre a les portes d’arrossegament passant pels bossells del pòrtic.
Tambor de xarxa
El gran rodet de popa on s’enrotlla i s’estiba la xarxa d’arrossegament.
Xarxa d’arrossegament
La xarxa cònica que es remolca pel fons o a mitja aigua; la captura s’acumula a l’extrem tancat, el cóp.
Pòrtic de popa
L'estructura en A situada a popa que sosté els bossells per calar i llevar l'art d'arrossegament.
Portes d’arrossegament
Planxes pesants unides als cables d’arrossegament que mantenen oberta la boca de la xarxa mentre es remolca.

Superestructura

Caseta de govern
L'espai tancat des d'on es governa i es navega l'embarcació.
Pal
Un pal vertical: en un veler sosté les veles; en una embarcació de motor porta els llums de navegació, les antenes i el radar.
Xemeneia
Condueix els gasos d'escapament dels motors cap amunt i lluny de les cobertes.

Llums, marques i senyals acústics

Llum de tope
Un llum blanc a l’eix longitudinal que il·lumina cap a proa un arc de 225°, mostrat per un vaixell de propulsió mecànica en navegació, inclòs un veler a motor. Els vaixells de 50 m o més en mostren dos, el de popa més alt. Mentre pesca a l’arrossegament, un arrossegador de 50 m o més també en mostra un a popa i per sobre del verd.
Llums de costat
Vermell a babord i verd a estribord, cadascun visible des de proa fins a 22,5° a popa del través del seu costat.
Llum d’abast
Un llum blanc a popa que il·lumina cap enrere un arc de 135°.
Llums de pesca d’arrossegament
Un llum verd tot horitzó damunt d’un de blanc: els llums d’un vaixell dedicat a la pesca d’arrossegament.
Marques
Figures negres hissades de dia per indicar la condició del vaixell: dos cons units pels vèrtexs indiquen pesca, inclòs l’arrossegament.
Xiulet
El dispositiu de senyals acústics. Amb els vaixells a la vista l’un de l’altre, una xiulada curta indica caiguda a estribord, dues a babord i tres que s’està donant enrere.
Campana
Es repica ràpidament durant uns 5 segons cada minut quan s’està fondejat amb visibilitat reduïda. Els vaixells de 20 m o més porten una campana, a més del xiulet que ha de portar tot vaixell de 12 m o més.

Equip de navegació i seguretat

Antena de radar
L'antena giratòria que detecta altres vaixells i la costa en qualsevol condició de visibilitat.
Antenes
Les antenes de la ràdio VHF, el GPS i l’AIS: l’abast de la VHF depèn de l’altura de l’antena.
Projector
Un focus potent i orientable que permet localitzar boies, amarratges o una persona a l’aigua de nit.
Radiobalisa EPIRB
Una radiobalisa de localització de sinistres: s’allibera i sura, i transmet per satèl·lit una alerta de socors amb la posició del vaixell.
Bassa salvavides
Una embarcació inflable de supervivència guardada en un contenidor; s’infla en llançar-la a l’aigua o en alliberar-se amb el dispositiu hidrostàtic.
Cèrcol salvavides
Un cèrcol flotant a punt per llançar-lo a una persona a l’aigua.

Maquinària i govern

Motor principal
El motor dièsel que fa girar l'eix de l'hèlix.
Eix de l'hèlix
Transmet el parell del motor a l'hèlix a través de la botzina.
Timó
La pala situada a popa que fa girar l'embarcació en desviar el flux d'aigua.
Servomotor del timó
La maquinària del compartiment de govern que mou la metxa del timó segons les ordres del pont.

Tancs i compartiments

Bodega de peix
El compartiment aïllat sota coberta on es conserva la captura amb gel.
Cambra de màquines
El compartiment que allotja el motor principal i la maquinària auxiliar.
Mampares estanques
Parets transversals que divideixen el buc en compartiments perquè la inundació d'un no enfonsi el vaixell.
Mampara de col·lisió
La primera mampara estanca darrere de la proa, especialment reforçada per aturar l'entrada d'aigua després d'una col·lisió frontal.

Dimensions i direccions

Eslora de flotació
La longitud del buc a la línia de flotació; determina la velocitat màxima d’un buc de desplaçament.
Puntal
L’altura des de la quilla (línia de base) fins a la coberta al costat, a la secció mitjana del vaixell. Equival aproximadament al calat més el francbord.
Calat aeri
L’altura des de la línia de flotació fins al punt més alt de l’embarcació: comprova-la abans de passar sota un pont o una línia elèctrica.

Vaixell de càrrega · 76

Buc

Bulb de proa
Un sortint arrodonit sota la línia de flotació a proa que redueix la resistència de formació d'onades i estalvia combustible.
Quilla de balanç
Una aleta longitudinal fixada al pantoc de cada costat per reduir el balanç.
Folre del costat
Les planxes d'acer que formen els costats del vaixell des del pantoc fins a la coberta.
Traca de cinta
La filera superior de planxes del costat, vora la coberta; és més gruixuda perquè suporta els esforços més grans quan el buc es flexiona.
Marques de calat
Nombres pintats a proa i a popa, a tots dos costats, que permeten llegir quant se submergeix el vaixell.
Marca de francbord
La marca de Plimsoll situada a mitja eslora: no s'ha de carregar mai el vaixell fins a submergir la línia aplicable.
Nom i port de matrícula
El nom del vaixell va pintat a les dues amures i, juntament amb el port de matrícula, a la popa.

Estructura

Codast
La peça vertical a l’extrem de popa de la quilla que sosté l’estructura de popa, el nucli de l’hèlix i sovint el timó.
Quadernes
Les costelles del buc: peces corbes que van de la quilla a la coberta i mantenen la forma del folre.
Bulàrcames
Quadernes de gran cantell disposades cada poques quadernes ordinàries; sostenen els palmejars i donen gran resistència transversal al buc.
Varengues
Planxes altes que travessen el fons a cada quaderna i uneixen els dos costats amb la quilla. No són el terra que trepitges.
Vagra central
La planxa vertical que recorre el fons de proa a popa per la línia de crugia: l’espina dorsal interior del vaixell d’acer.
Vagres laterals
Planxes longitudinals del doble fons a banda i banda de la vagra central que travessen les varengues per formar un entramat resistent.
Palmejars
Reforços longitudinals interiors dels costats que eviten que les planxes es vinclin.
Trancanell
La franja de planxes més gruixudes de coberta vora cada costat, unida a la traca de cinta; suporta els esforços de flexió més grans al nivell de coberta.
Baos
Bigues transversals sota la coberta que la sostenen i uneixen els costats. Tenen una lleugera curvatura, la brusca, per evacuar l’aigua.
Cartabons de bao
Planxes triangulars als angles que uneixen cada bao amb la seva quaderna perquè treballin com un sol anell.
Puntals
Columnes verticals que transmeten les càrregues de coberta a l’estructura del fons on els baos necessiten més suport, com als extrems de les escotilles.

Coberta i accessoris

Coberta
La superfície horitzontal que tanca el buc per dalt i per on camina la tripulació.
Castell de proa
La coberta elevada de proa que protegeix de la mar els equips de fondeig i amarratge.
Tapes d'escotilla
Grans tapes d'acer que tanquen les bodegues de càrrega i les mantenen estanques a la mar.
Braçoles
Els ressalts elevats d’acer que envolten cada escotilla, sostenen les tapes i impedeixen que entri aigua a la bodega.
Grues de càrrega
Grues de coberta que carreguen i descarreguen mercaderies sense ajuda de les del port.
Amurada
La paret massissa per damunt de la vora de coberta que protegeix la tripulació i evita que les onades arrosseguin objectes al mar.
Bites
Parelles de pilars resistents a coberta on es fan fermes les amarres.
Guiacaps
Guies a la vora de coberta que condueixen les amarres cap al costat sense fregament.
Amarres
Els caps que mantenen l’embarcació atracada: llargs de proa i popa i esprings.
Gigres d'amarratge
Màquines que cobren i subjecten les amarres durant l'atracada.
Molinet
La màquina de proa que permet llevar i filar la cadena de l'àncora.
Escovenc
El tub d’acer que guia la cadena des del molinet de coberta fins a l’àncora, travessant el costat.
Escala reial
L’escala inclinada que es baixa pel costat per embarcar des del moll o una llanxa.
Escala de pràctic
L’escala de caps i esglaons de fusta que es col·loca pel costat perquè el pràctic pugi des de la seva embarcació.

Superestructura

Habilitació
Les cobertes amb cabines, menjadors i oficines on viu la tripulació.
Pont de comandament
El centre de navegació del vaixell, amb el timó, els radars i les cartes, situat en alt per tenir bona visibilitat.
Alerons del pont
Plataformes obertes a cada costat del pont que permeten observar el costat del vaixell durant l'atracada.
Pont alt
La coberta oberta sobre el pont, amb el compàs magnètic magistral, els pals i les antenes.
Xemeneia
Condueix els gasos d'escapament dels motors cap amunt i lluny de les cobertes.
Pal
Un pal vertical: en un veler sosté les veles; en una embarcació de motor porta els llums de navegació, les antenes i el radar.

Llums, marques i senyals acústics

Llum de tope
Un llum blanc a l’eix longitudinal que il·lumina cap a proa un arc de 225°, mostrat per un vaixell de propulsió mecànica en navegació, inclòs un veler a motor. Els vaixells de 50 m o més en mostren dos, el de popa més alt. Mentre pesca a l’arrossegament, un arrossegador de 50 m o més també en mostra un a popa i per sobre del verd.
Llums de costat
Vermell a babord i verd a estribord, cadascun visible des de proa fins a 22,5° a popa del través del seu costat.
Llum d’abast
Un llum blanc a popa que il·lumina cap enrere un arc de 135°.
Llum de fondeig
Un llum blanc tot horitzó mostrat on millor es pugui veure mentre el vaixell està fondejat. Els vaixells de 50 m o més en mostren dos: un a proa i un altre de més baix a popa.
Bola de fondeig
Una bola negra hissada a la part de proa de dia per indicar que el vaixell està fondejat. Tot vaixell de 7 m o més l’ha de mostrar.
Llums de treball / de coberta
Projectors que il·luminen les cobertes. Un vaixell de 100 m o més també els ha de fer servir quan està fondejat, a més dels llums de fondeig.
Llums de vaixell sense govern
Dos llums vermells tot horitzó en línia vertical: el vaixell no pot maniobrar com exigeix el reglament, per exemple després d’una avaria del motor o del govern. Afegeix els llums de costat i el llum d’abast només quan porta arrencada. De dia, dues boles negres.
Xiulet
El dispositiu de senyals acústics. Amb els vaixells a la vista l’un de l’altre, una xiulada curta indica caiguda a estribord, dues a babord i tres que s’està donant enrere.
Campana
Es repica ràpidament durant uns 5 segons cada minut quan s’està fondejat amb visibilitat reduïda. Els vaixells de 20 m o més porten una campana, a més del xiulet que ha de portar tot vaixell de 12 m o més.
Gong
Els vaixells de 100 m o més també porten un gong. Fondejats amb boira, el fan sonar a popa just després del repic de campana a proa.

Equip de navegació i seguretat

Compàs de govern
El compàs magnètic davant del lloc de govern serveix per governar i prendre demores; mantén-ne allunyats els imants i els aparells electrònics.
Antena de radar
L'antena giratòria que detecta altres vaixells i la costa en qualsevol condició de visibilitat.
Antenes
Les antenes de la ràdio VHF, el GPS i l’AIS: l’abast de la VHF depèn de l’altura de l’antena.
Radiobalisa EPIRB
Una radiobalisa de localització de sinistres: s’allibera i sura, i transmet per satèl·lit una alerta de socors amb la posició del vaixell.
SART
Un responedor de radar de recerca i salvament: activat en una embarcació de supervivència, apareix al radar dels equips de rescat com una línia de 12 punts que condueix a la seva posició.
Bassa salvavides
Una embarcació inflable de supervivència guardada en un contenidor; s’infla en llançar-la a l’aigua o en alliberar-se amb el dispositiu hidrostàtic.
Cèrcol salvavides
Un cèrcol flotant a punt per llançar-lo a una persona a l’aigua.
Bot salvavides
Una embarcació de supervivència tancada per a tota la tripulació; aquest model de caiguda lliure llisca per la rampa de popa.
Bot de rescat
Una embarcació ràpida amb pescant propi, que s’arria per recollir una persona caiguda a l’aigua o ajudar una altra embarcació.

Maquinària i govern

Motor principal
El motor dièsel que fa girar l'eix de l'hèlix.
Eix de l'hèlix
Transmet el parell del motor a l'hèlix a través de la botzina.
Botzina de l’eix
El tub que travessa la popa i dins del qual gira l’eix de l’hèlix, amb un segellat que impedeix l’entrada d’aigua al vaixell.
Timó
La pala situada a popa que fa girar l'embarcació en desviar el flux d'aigua.
Servomotor del timó
La maquinària del compartiment de govern que mou la metxa del timó segons les ordres del pont.
Hèlix de proa
Una hèlix en un túnel transversal de proa que desplaça la proa lateralment durant l'atracada.

Tancs i compartiments

Bodegues de càrrega
Els grans espais sota coberta on es transporta la càrrega.
Sostre del doble fons
El folre interior del fons: forma el terra de les bodegues i la part superior dels tancs del doble fons.
Doble fons
Un segon fons estanc sobre l'exterior; l'espai intermedi allotja tancs de llast o combustible i protegeix en cas de varada.
Tancs laterals de llast
Tancs al llarg dels costats que s’omplen d’aigua de mar per mantenir l’estabilitat i l’assentament quan el vaixell porta poca càrrega.
Mampares estanques
Parets transversals que divideixen el buc en compartiments perquè la inundació d'un no enfonsi el vaixell.
Mampara de col·lisió
La primera mampara estanca darrere de la proa, especialment reforçada per aturar l'entrada d'aigua després d'una col·lisió frontal.
Tanc del pic de proa
El tanc de l'extrem de proa, davant de la mampara de col·lisió, normalment destinat a aigua de llast.
Tanc del pic de popa
El tanc de l'extrem de popa, al voltant de la botzina, normalment destinat a aigua de llast.
Caixa de cadenes
El compartiment sota el molinet on s’estiba la cadena de l’àncora.
Cambra de màquines
El compartiment que allotja el motor principal i la maquinària auxiliar.

Dimensions i direccions

Eslora de flotació
La longitud del buc a la línia de flotació; determina la velocitat màxima d’un buc de desplaçament.
Puntal
L’altura des de la quilla (línia de base) fins a la coberta al costat, a la secció mitjana del vaixell. Equival aproximadament al calat més el francbord.
Calat aeri
L’altura des de la línia de flotació fins al punt més alt de l’embarcació: comprova-la abans de passar sota un pont o una línia elèctrica.

Preguntes

L’explorador és gratuït?

Sí. Funciona al teu navegador sense iniciar sessió. L’Acadèmia IALACOLREG fa servir el mateix explorador a les seves lliçons.

Quines parts he d’aprendre per a la meva titulació nàutica?

Bàsic cobreix els noms que es demanen en una primera titulació nàutica. Patró afegeix l’aparell, les veles, els llums i l’equip del temari de patró de iot. Professional afegeix estructura del vaixell, tancs i marques per als oficials de pont.

Els models estan a escala?

Cada embarcació manté proporcions realistes, però són models didàctics simplificats i no estan a la mateixa escala entre si.