Parts d’un veler
Un veler té buc, govern, aparell i veles; mirant a proa, babord és a l’esquerra i estribord a la dreta.
Revisat per Ramon Curto, Professor de nàutica a l'IECNPC · Última revisió:
1 · Proa
Extrem davanter del vaixell.
Exemple resolt
Alçada de coberta: 1,8 m · Alçada de flotació: 1,2 m
Francbord: 1,8 m − 1,2 m = 0,6 m
Distància vertical entre flotació i vora de coberta en aquest punt.
Com funciona
Mira cap a proa per situar-te. Babord i estribord són costats fixos del vaixell, no direccions que canviïn segons on miris. Si et gires cap a popa, babord queda a la teva dreta, però conserva el nom. Distingeix també la popa, que és la zona posterior, del mirall de popa, la superfície transversal que tanca aquest buc. Altres embarcacions tenen una popa de forma diferent.
La vista de perfil permet reconèixer l’aparell i els apèndixs submergits. La de coberta mostra els costats, la mànega i els espais de treball. Els números corresponen als botons del catàleg. Toca un terme per llegir-ne la funció o activa les targetes per recordar-la abans de revelar la resposta. És un dibuix esquemàtic, no el plànol de construcció d’un vaixell concret.
Una drissa hissa la vela i una escota en regula l’angle. Els estais i obencs sostenen el pal; el winch ajuda a cobrar un cap i la cornamusa el manté ferm. Aprèn cada nom juntament amb la seva funció. La botavara pot escombrar la banyera durant una trabujada: conèixer-ne la posició també és una qüestió de seguretat. Els guardamans no substitueixen un desplaçament prudent ni l’equip de subjecció adequat.
A l’exemple, la vora de coberta és a 1,8 m i la flotació a 1,2 m sobre una mateixa referència. La diferència vertical és 0,6 m: aquest és el francbord local de l’esquema. No és el calat, que arriba a la part submergida més baixa, ni la mànega, que mesura amplada. La càrrega modifica la flotació i el francbord. Són mesures didàctiques, no dades d’un vaixell real ni un càlcul reglamentari.
La nomenclatura s’estudia al PER i és bàsica en l’ensenyament pràctic de vela de la RYA. La preparació del permis côtier francès fa servir vocabulari d’embarcació i govern, però no acredita navegació a vela. Repassa les trenta definicions i després identifica les peces del teu vaixell amb un instructor. Una embarcació lleugera amb orsa no té necessàriament aquesta quilla fixa amb llast.
- 1 · Proa
- Extrem davanter del vaixell.
- 2 · Popa
- Extrem posterior del vaixell.
- 3 · Babord
- Costat esquerre mirant cap a proa.
- 4 · Estribord
- Costat dret mirant cap a proa.
- 5 · Buc
- Cos principal que flota i sosté el vaixell.
- 6 · Quilla
- Aleta submergida que limita la deriva; amb llast també dona estabilitat.
- 7 · Timó
- Superfície mòbil submergida que permet governar.
- 8 · Arjau / roda
- Comandament del timó; l’arjau es mou al costat contrari del gir.
- 9 · Pal
- Perxa vertical que sosté les veles i l’aparell.
- 10 · Botavara
- Perxa al peu de la major; evita’n el recorregut.
- 11 · Estai de proa
- Cable que sosté el pal des de proa.
- 12 · Estai de popa
- Cable que sosté el pal des de popa.
- 13 · Obencs
- Cables laterals que sostenen el pal.
- 14 · Major
- Vela principal a popa del pal, sobre la botavara.
- 15 · Floc / gènova
- Vela de proa; el gènova se solapa per darrere del pal.
- 16 · Drissa
- Cap amb què s’hissa una vela.
- 17 · Escota
- Cap que regula l’angle de la vela.
- 18 · Winch
- Tambor que facilita cobrar un cap amb càrrega.
- 19 · Cornamusa
- Ferratge on es fa ferm un cap.
- 20 · Guiacaps
- Peça que guia un cap i en redueix el fregament.
- 21 · Candeler
- Muntant que sosté els guardamans.
- 22 · Guardamans
- Cables o caps protectors a la vora de coberta.
- 23 · Púlpit
- Barana protectora a proa.
- 24 · Balcó de popa
- Barana protectora a popa.
- 25 · Banyera
- Espai de treball on es governa i es manegen les veles.
- 26 · Entrada a la cabina
- Accés i escala de coberta a l’interior.
- 27 · Mirall de popa
- Superfície transversal que tanca la popa d’aquest veler.
- 28 · Línia de flotació
- Línia on el buc talla l’aigua amb una càrrega determinada.
- 29 · Francbord
- Distància vertical entre flotació i vora de coberta en aquest punt.
- 30 · Mànega
- Amplada del buc.
Preguntes
Quin costat és babord?
Costat esquerre mirant cap a proa.
Quina diferència hi ha entre drissa i escota?
Cap amb què s’hissa una vela. Cap que regula l’angle de la vela.
Per a què serveix la quilla?
Aleta submergida que limita la deriva; amb llast també dona estabilitat.
L’arjau és el timó?
Comandament del timó; l’arjau es mou al costat contrari del gir. Superfície mòbil submergida que permet governar.
Com es mesura el francbord?
A l’exemple, la vora de coberta és a 1,8 m i la flotació a 1,2 m sobre una mateixa referència. La diferència vertical és 0,6 m: aquest és el francbord local de l’esquema. No és el calat, que arriba a la part submergida més baixa, ni la mànega, que mesura amplada. La càrrega modifica la flotació i el francbord. Són mesures didàctiques, no dades d’un vaixell real ni un càlcul reglamentari.
Tots els velers tenen aquesta distribució?
La vista de perfil permet reconèixer l’aparell i els apèndixs submergits. La de coberta mostra els costats, la mànega i els espais de treball. Els números corresponen als botons del catàleg. Toca un terme per llegir-ne la funció o activa les targetes per recordar-la abans de revelar la resposta. És un dibuix esquemàtic, no el plànol de construcció d’un vaixell concret. La nomenclatura s’estudia al PER i és bàsica en l’ensenyament pràctic de vela de la RYA. La preparació del permis côtier francès fa servir vocabulari d’embarcació i govern, però no acredita navegació a vela. Repassa les trenta definicions i després identifica les peces del teu vaixell amb un instructor. Una embarcació lleugera amb orsa no té necessàriament aquesta quilla fixa amb llast.