Calculadora de fondeig

Com funciona

Fes servir la profunditat màxima prevista durant l’estada i suma-hi l’altura del roldà sobre l’aigua. Si saps la profunditat actual, afegeix només la pujada de marea pendent, no tota l’amplitud de marea una altra vegada. Comprova si la sonda mesura des de la quilla, el transductor o la superfície i corregeix la lectura abans d’introduir-la. Revisa també que en baixamar tindràs prou resguard sota la quilla, tenint en compte l’onatge que hi pugui arribar.

Multiplica aquesta distància vertical per la relació triada. L’eina proposa 4:1 amb cadena i 7:1 amb cadena i cap: regles pràctiques habituals en condicions arrecerades, no obligacions legals ni garanties. Les recomanacions varien: PBO indica tres vegades la profunditat màxima amb cadena, cinc amb línia mixta i set amb cap; BoatUS recomana 7:1. Fila més línia si el temps, el tenidor o el fabricant ho exigeixen, sempre que hi hagi espai. El pes de la cadena no manté el tir horitzontal amb qualsevol vent. La guia Anchoring with Care de la RYA indica quatre vegades la profunditat màxima en plenamar amb cadena i sis amb línia mixta; aquí el valor inicial 7:1 segueix la recomanació general de BoatUS.

A l’exemple, la profunditat en plenamar és de 5 m i el roldà és 1 m sobre l’aigua. Amb 4:1, fila (5 + 1) × 4 = 24 m. Per a un vaixell de 10 m d’eslora, el radi prudent de planificació és aproximadament 24 + 10 = 34 m des de l’àncora, no des de la posició actual. Un buc a 40 m de l’àncora queda ara fora del cercle amb 6 m de marge nominal. Aquest marge no preveu moviments del veí ni errors de mesura.

Tria un lloc permès, arrecerat i amb bon tenidor, deixant espai per als canvis de vent i corrent. Arria l’àncora amb control, estén la línia sense amuntegar-la i fes-la agafar donant enrere suaument. Vigila enfilacions o una alarma de fondeig. El fondeig forma part de la maniobra del PER i del RYA Day Skipper: explica la referència de profunditat i la relació utilitzada. Repassa la regla 30 per als llums i marques i la 35 per a la boira; les excepcions depenen de l’eslora.

Guia de tenidors

• Sorra: sovint bon agarri si l’àncora s’enterra; la sorra compacta pot impedir la penetració.
• Fang: agarri variable; el fang tou pot requerir ungles grans i més línia.
• Argila: pot subjectar bé després de penetrar, però l’argila dura dificulta l’agarri.
• Algues: agarri poc fiable si s’enganxa la vegetació; evita praderies marines protegides.
• Roca: agarri imprevisible i risc d’encallar l’àncora; busca un altre indret si pots.

Tipus d’àncora

• Arada / CQR: versàtil en fons adequats; l’articulació pot retardar l’agarri en fons ferm.
• Delta: arada de canya fixa que pot agafar bé en sorra; sense garantia en algues o roca.
• Bruce / garra: sovint agafa aviat en sorra i fang; la subjecció per pes depèn del fons.
• Rocna / cullera: dissenyada per agafar i enterrar-se aviat; les algues i els fons durs poden impedir-ho.
• Danforth / ungles planes: pot funcionar bé en sorra i fang; pitjor en roca o algues i pot haver de tornar a agafar quan canvia el tir.

Preguntes freqüents