Calculadora d’altura de marea
La regla dels dotzens estima la pujada o baixada de la marea en sis intervals iguals amb fraccions d’1, 2, 3, 3, 2 i 1 dotzens de la seva amplitud.
Revisat per Ramon Curto, Professor de nàutica a l'IECNPC · Última revisió:
Explora la marea
Fes servir el mateix fus horari. L’hora final és la següent després de la inicial; tria creixent o minvant.
Regla dels dotzens2,95 m
Corba cosenoïdal2,95 m
Diferència absoluta0 m
Per navegar, consulta les prediccions oficials i la corba del port. Aquestes aproximacions no inclouen meteorologia, onatge ni squat.
Exemple resolt — dades fictícies de pràctica
- Hora de plenamar · Altura de plenamar (m)
- 06:12 · 4,80 m
- Hora de baixamar · Altura de baixamar (m)
- 12:24 · 1,10 m
- Hora de càlcul · Regla dels dotzens
- 09:18 · 2,95 m
- Corba cosenoïdal · Diferència absoluta
- 2,95 m · 0,00 m
Regla dels dotzens: 4,80 − (4,80 − 1,10) × (1 + 2 + 3)/12 = 2,95 m
Resguard després del marge: 0,50 + 2,95 − 2,00 − 0,50 = 0,95 m
Per navegar, consulta les prediccions oficials i la corba del port. Aquestes aproximacions no inclouen meteorologia, onatge ni squat.
Com funciona
Comença amb una plenamar i una baixamar consecutives del mateix port i referides al mateix zero. L’amplitud és l’altura de plenamar menys la de baixamar. Aquí la plenamar és a les 06:12 amb 4,8 m i la baixamar a les 12:24 amb 1,1 m: l’amplitud és 3,7 m i la durada, 372 minuts. Divideix-la entre sis i obtens intervals de 62 minuts, no hores exactes. Comprova el fus horari de l’anuari i aplica a totes les hores la indicació d’horari d’estiu que hi consti.
La seqüència assigna 1/12, 2/12, 3/12, 3/12, 2/12 i 1/12 de l’amplitud als intervals successius. Suma les fraccions completes i interpola linealment dins l’interval actual. En minvant resta el descens a la plenamar; en creixent suma la pujada a la baixamar. A les 09:18 han passat tres intervals: el descens és 6/12 × 3,7 = 1,85 m i l’altura resulta 2,95 m sobre el zero hidrogràfic. El cosinus coincideix al punt mitjà, però això no demostra precisió en un port real.
En creixent, h = BM + amplitud × (1 − cos(π × t/durada))/2, comptant t des de la baixamar. En minvant resta aquest canvi a la plenamar i compta des d’ella. Les marees vives solen tenir més amplitud prop de lluna nova i plena; les mortes, menys prop dels quarts. No impliquen altures ni durades fixes. Les marees semidiürnes tenen dues plenamars i dues baixamars per dia de marea. Els règims mixtos o diürns, la doble plenamar i les corbes asimètriques necessiten prediccions locals.
La sonda i l’altura han de compartir referència. El LAT, mínima marea astronòmica, és habitual en cartes britàniques, però no universal. El resguard restant és sonda + altura − calat − marge: amb sonda de 0,5 m, marea de 2,95 m, calat de 2 m i marge de 0,5 m queden 0,95 m. El càlcul invers busca el primer instant suficient i arrodoneix al minut següent. RYA Day Skipper i Yachtmaster estudien altures de marea. El PER pregunta sondes en plenamar i baixamar; Patrón de Yate inclou altures intermèdies i problemes inversos de marees.
Preguntes freqüents
Què és la regla dels dotzens?
Reparteix la variació entre plenamar i baixamar consecutives en sis parts temporals iguals, amb canvis d’1, 2, 3, 3, 2 i 1 dotzens.
Cada interval dura una hora?
Només si la durada total és de sis hores. En l’exemple cada part dura 62 minuts.
Serveix per a tots els ports?
No. Per a marees diürnes, mixtes, asimètriques o de doble plenamar, utilitza la corba local o prediccions oficials.
El zero hidrogràfic sempre és LAT?
No. És habitual en cartes britàniques, però hi ha altres zeros. Comprova que sonda i altura comparteixen referència.
Què significa el resultat de pas?
Un resultat no negatiu compleix el calat i marge introduïts en aquell model. No garanteix un pas segur.
Quan hi ha prou aigua en minvant?
Si l’altura inicial compleix el llindar, el primer instant és l’inici. Si no, no s’assoleix durant aquella minvant.
Per què difereixen els models?
Els dotzens fan servir trams rectes i el cosinus una semiona suau. Cap dels dos inclou els components locals ni la meteorologia.