Els vents de l'oest i el temps oceànic a latituds altes
1La lliçó en paraules senzilles
Més enllà dels anticiclons subtropicals, cap als pols, les depressions avancen a l'est una rere l'altra. Al sud, gairebé sense terres que les frenin, originen els quaranta rugents.
El cinturó de vents de l'oest
Entre uns 35° i 60° domina el vent de l'oest, però rarament és constant. Al front polar, on l'aire polar fred troba l'aire tropical càlid, es formen depressions, zones de baixa pressió que avancen a l'est, normalment cada pocs dies. El vent canvia de direcció i força quan passa cada depressió amb els seus fronts; la unitat de sistemes de pressió en mostra la seqüència. Els temporals són molt més freqüents que als alisis, sobretot a l'hivern.
Hemisferi nord
A l'Atlàntic Nord, la majoria de depressions avancen al nord-est entre Terranova i Islàndia, passant per les illes Britàniques i Noruega. A l'hivern són més profundes i passen més al sud; a l'estiu s'afebleixen i es mouen al nord, mentre l'anticicló de les Açores s'expandeix.
Hemisferi sud
Al sud d'uns 40° S gairebé no hi ha terres que frenin el vent o bloquegin l'onatge. Els vents de l'oest fan la volta al món: els quaranta rugents, després els cinquanta furiosos i els seixanta udoladors. Les depressions se succeeixen ràpidament, amb temporals freqüents tot l'any i mar de fons de l'oest, intensa i de període llarg.
Perills de l'aire fred
A latituds altes, l'aire fred afegeix riscos. L'aigua freda et pot incapacitar ràpidament, encara que l'aire sembli temperat. Els ruixims es poden congelar a coberta i a l'aparell: és l'engelament de la superestructura, que afegeix pes en altura. Es forma boira quan l'aire càlid passa sobre aigua freda, com als Grans Bancs. Els icebergs es tracten més endavant en aquesta unitat.
2Dades clau
- Cinturó de vents de l'oest
- Uns 35°–60°; depressions mòbils i temporals freqüents
- Trajectòria de depressions a l'Atlàntic Nord
- Nord-est, Terranova – Islàndia – Noruega; més al sud a l'hivern
- Quaranta rugents
- 40°–50° S; cinquanta furiosos als 50°–60° S
- Aigua freda
- Et pot incapacitar ràpidament; la temperatura de l'aire no serveix de guia.
- Termes en català
- Vents de l'oest, front polar, quaranta rugents
3Punts clau
- 1
Al cinturó de vents de l'oest, les depressions avancen a l'est pel front polar cada pocs dies.
- 2
Al nord, les depressions passen més al sud i s'aprofundeixen a l'hivern; a l'estiu passen més al nord.
- 3
Al sud dels 40° S, l'oceà gairebé continu origina els quaranta rugents i els cinquanta furiosos.
- 4
Les latituds altes afegeixen aigua freda, engelament, boira i gel als riscos meteorològics.
4Errors freqüents
Error: Els vents de l'oest bufen amb tanta constància com els alisis.
Correcte: Les depressions mòbils i els fronts fan variar la direcció i augmentar la força del vent dins la circulació dominant de l'oest.
Error: Els quaranta rugents només bufen a l'hivern austral.
Correcte: Hi ha temporals freqüents en totes les estacions, amb mar de fons intensa de l'oest.
5Cas pràctic i claus d'examen
Compares el març i finals de maig a l'Atlàntic Nord. Com varien les trajectòries habituals de les depressions, el risc de temporal i l'anticicló de les Açores?
Veure la resposta
Al març, les depressions solen ser més profundes i passar més al sud, amb temporals més freqüents i onatge fort. A finals de maig, la trajectòria sol ser més al nord i l'anticicló de les Açores s'ha expandit. Encara pot haver-hi temporals: són tendències estacionals, no una previsió.
Claus d'examen
- Vents de l'oest: uns 35°–60°; les depressions mòbils del front polar porten vents variables.
- Trajectòries al nord: depressions més profundes i meridionals a l'hivern, més febles i septentrionals a l'estiu.
- Oceà Austral: quaranta rugents (40°–50° S), cinquanta furiosos (50°–60° S).
- Riscos de latituds altes: aigua freda, engelament de la superestructura, boira i gel.
Acaba aquesta unitat
Quan l'hagis llegida, relaciona els termes i després respon tres preguntes. Encerta-ho tot per acabar la unitat; només obrir la pàgina no compta.
Les meves notes d'aquesta unitat
Cap nota